dissabte, 26 de març de 2016

Navegant de Kastellorizo a Kas



Dolç i plàcid bressolar
a un mar d'onades suaus
costejant per la badia.


Païnt l'escòrpora amb retzina
del dinar, i el café freddo de després,
somiant amb històries 
gregues del passat,
recordant els llibres dels Durrel,
en Gerard i en Lorenz
(cada un al seu estil),
i de Maria Àngels Anglada inspirats a la Mediterrànea.


Navegar sota el sol càlid de la tarda
sota el vent més atzarós,
fruïnt dels blaus intensos
veient les pedres blanques
del teatre lici entre els pins.


Descobrir així
que el millors moments
són sublims
i sovint, breus.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada