dimecres, 30 de març de 2016

Epílogo 1


Passejar la mirada pel món.

Veure núvols,

veure flors,
veure camins entre pinedes
i el mar banyant la història allà a prop.
Les columnes són per terra,
làpides com llibres de pedra
ens informen de les guerres
i victòries dels que ja no hi són.
Aventures i misteris,
terratrèmols i malsons
a un paisatge avui idílic
per perdre's a un bon lloc.






diumenge, 27 de març de 2016

Fin


Termessos

Oh, Termessos!
Mar de piedras,
gran teatro,
columnas, tumbas y tiempo.


Inexpugnable sitio de psidios
solo por el terremoto abatido.

Nos aventuramos por los siglos,
caminamos entre templos
y como fantasmas de la historia
contemplamos la cantera
paseando nuestra más remota memoria.

Artemisa,
Adriano,
Alejandro Magno...









Escenes de carretera (tornant a Antalya per l'interior)

Del blau intens del mar i cel
al verd del bosc més dens
veient els cims alts emblanquinats.
Del verd a l'ocre i vermell
de camps llaurats 

entre arrodonits turons amb rocam.
De tant en tant, 
algun ramat.

Pobles d'interior, 
amb cases d'adob 
de planta immensa
als quatre vents,
fusta als balcons
i teulades molt inclinades.

Camps de pomeres,
troncs i nues branques
doncs comença ara la primavera,
que a aquest indret encara fa fred.
Aviat tindran flors blanques.

I vinyes, i cotxes
i la carretera que serpenteja
per aquesta plana d'alçada.