divendres, 25 de març de 2016

Des del vaixell (a la ciutat submergida)


Des del vaixell
veiem la costa,
veiem el mar, 
veiem el cel.
La costa retalla,

el mar banya,
el cel engulleix
costa, mar i vaixell.


Anem a la deriva
dins la boirina, veiem
la ruïna submergida
i els murs caiguts
a ran de l'aigua,
veiem com l'horitzó s'esvaeix,
som broma,
som calitja,
som esperits del temps...






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada