Des del vaixell
veiem la costa,
veiem el mar,
veiem el cel.
La costa retalla,
el mar banya,
el cel engulleix
costa, mar i vaixell.
Anem a la deriva
dins la boirina, veiem
la ruïna submergida
i els murs caiguts
a ran de l'aigua,
veiem com l'horitzó s'esvaeix,
som broma,
som calitja,
som esperits del temps...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada