Epílogo 2

Epílogo 1

Passejar la mirada pel món.

Veure núvols,

veure flors,

veure camins entre pinedes

i el mar banyant la història allà a prop.

Les columnes són per terra,

làpides com llibres de pedra

ens informen de les guerres

i victòries dels que ja no hi són.

Aventures i misteris,

terratrèmols i malsons

a un paisatge avui idílic

per perdre's a un bon lloc.

Fin

Termessos

Oh, Termessos!

Mar de piedras,

gran teatro,

columnas, tumbas y tiempo.

Inexpugnable sitio de psidios

solo por el terremoto abatido.

Nos aventuramos por los siglos,

caminamos entre templos

y como fantasmas de la historia

contemplamos la cantera

paseando nuestra más remota memoria.

Artemisa,

Adriano,

Alejandro Magno...

Escenes de carretera (tornant a Antalya per l'interior)

Del blau intens del mar i cel

al verd del bosc més dens

veient els cims alts emblanquinats.

Del verd a l'ocre i vermell

de camps llaurats 

entre arrodonits turons amb rocam.

De tant en tant, 

algun ramat.

Pobles d'interior, 

amb cases d'adob 

de planta immensa

als quatre vents,

fusta als balcons

i teulades molt inclinades.

Camps de pomeres,

troncs i nues branques

doncs comença ara la primavera,

que a aquest indret encara fa fred.

Aviat tindran flors blanques.

I vinyes, i cotxes

i la carretera que serpenteja

per aquesta plana d'alçada.

Cuatro pasos

Cuatro pasos,
una carrera en el mar
un poco antes de nadar...

Natura grega